La poliimida (PI) és un material de polímer orgànic d'alt rendiment-que conté unitats estructurals d'anell d'imida (-CO-NR-CO{-) a la seva cadena principal. Normalment es produeix per la reacció de policondensació de dianhídrids aromàtics i monòmers de diamines. La poliimida posseeix una excel·lent estabilitat tèrmica i química, la qual cosa la converteix en un dels plàstics d'enginyeria amb millor resistència a la calor. Manté bones propietats d'aïllament mecànic i elèctric en un ampli rang de temperatures, trobant així una aplicació generalitzada en materials-de gamma alta.
Els materials de poliimida es classifiquen generalment en dues categories principals: termoestables i termoplàstics. Depenent de l'estructura molecular i el mètode de processament, es pot fer en diverses formes, com ara pel·lícules, fibres, escumes, recobriments i materials compostos. Aquest tipus de material té una resistència a alta temperatura, resistència a la radiació, resistència als dissolvents, baixa constant dielèctrica i una excel·lent estabilitat dimensional, però és difícil de processar i té un cost elevat. Industrialment, la poliimida sovint es sintetitza mitjançant un mètode de dos-passos (mètode de l'àcid poliàmic) o un mètode d'un-pas per aconseguir el control de l'estructura i les propietats moleculars.
A causa de les seves excel·lents propietats completes, la poliimida s'utilitza àmpliament en camps com la informació electrònica, l'aeroespacial, els envasos microelectrònics, les pantalles flexibles, els materials aïllants i els materials estructurals d'alta-temperatura, la qual cosa la converteix en un dels materials funcionals essencials en les indústries modernes d'alta-tecnologia. Amb el desenvolupament de la fabricació avançada i la tecnologia electrònica, el paper de la poliimida en dispositius electrònics d'alta-freqüència i alta-velocitat, electrònica flexible i aplicacions d'entorns extrems és cada cop més destacat, i té un valor científic significatiu i una importància d'enginyeria.
